Resum

Aquest estudi analitza la metàfora multimodal a Píldoras azules (2001), de Frederik Peeters. La novel·la gràfica, de caràcter memorialístic, narra la relació de l’autor amb la seva parella i el fill d’aquesta, tots dos convivint amb el VIH. A partir dels plantejaments de Charles Forceville, s’examinen tres metàfores vinculades a l’ansietat, la culpa i la por al contagi. Es demostra com text i imatge interactuen per representar emocions associades al virus. L’anàlisi revela una evolució en la percepció del VIH: de la condemna i l’estigma a una condició crònica. L’edició ampliada del 2013 reforça aquesta transició en incorporar una mirada més despreocupada, d’acord amb el paradigma «postsida». Així, l’obra contribueix a una pedagogia afectiva del VIH en el context europeu contemporani.