Resumen
A Europa, la població migrant internacional ha presentat un augment rellevant durant els darrers anys, contribuint definitivament a donar forma a una nova realitat sociodemogràfica amb noves necessitats sanitàries. A Espanya, el flux d’immigració va ser intens i massiu amb una àmplia diversitat d’àrees geogràfiques d’origen i cultures en poc temps. L’estat de salut de la població migrant està relacionat amb la interacció complexa i dinàmica de múltiples factors relacionats amb el país d’origen, el procés migratori i el país d’acollida. Per als països d’acollida és fonamental millorar la monitorització i millorar la comprensió de l’estat de salut i els factors de risc entre la població nascuda a l’estranger, necessitant més dades de recerca per millorar el coneixement sobre la salut dels immigrants i sobre els determinants de la salut i la seva evolució al llarg del temps de residència. La nostra recerca es va centrar en temes rellevants per a la Salut Pública. Aquesta tesi té com a objectiu millorar el coneixement sobre l’estat de salut de la població espanyola i europea nascuda a l’estranger, identificar les barreres i facilitadors de la participació d’aquesta població en un estudi de salut de cohorts i dissenyar i implementar un estudi de salut de cohort en el nostre lloc d’estudi. Les poblacions mòbils es consideren grups clau per al control de la infecció VIH i altres ITS i per la infecció de Neisseria gonorrhoeae resistent als antimicrobians. Alguns subgrups específics de població nascuda a l’estranger poden ser especialment vulnerables a aquestes patologies. Els treballs sobre facilitadors de la participació en un estudi de salut de cohort són contribucions importants en una àrea rellevant i poc estudiada, especialment a Espanya. La investigació que vam realitzar sobre la infecció VIH i per Neisseria gonorrhoeae va millorar el coneixement disponible sobre l’estat de salut de la població nascuda a l’estranger, i particularment sobre la freqüència de resistències antimicrobianes en la població nascuda a l’estranger que participa a l’Euro-GASP (la xarxa de vigilància europea). Les nostres conclusions poden contribuir a reforçar el programa Euro- i a promoure la vigilància en la Regió Europea. A més, també contribuiran a subratllar la rellevància de millorar la informació de variables associades a la població nascuda a l'estranger, com ara el país de naixement dins dels sistemes de vigilància europeus. La revisió sistemàtica d'estudis de cohorts longitudinals sobre població immigrant i l'estudi qualitatiu sobre barreres de participació a la recerca, destinada a contribuir a facilitar i millorar la seva participació en particular en estudis de cohort. La nostra experiència i els principals resultats es van aplicar a la cohort PELFI Badalona/SC i van facilitar la seva implementació. L’èxit de la implementació de la cohort PELFI Badalona/SC demostra la viabilitat d’implementar una cohort de famílies estrangeres de diferents orígens geogràfics mitjançant diferents estratègies comunitàries de reclutament com la “captura oportunista” i la “bola de neu”, minimitzant les barreres de participació i estudiant famílies de procedència estrangera en lloc de persones. La "identificació, participació i contacte de la població nascuda a l'estranger es considera més difícil que la població autòctona i col·labora a mantenir les poblacions immigrants infra-representades i excloses en la investigació sanitària ”. Els resultats en aquesta àrea poden contribuir a millorar aquesta situació. La implementació d'una cohort de famílies nascudes a l'estranger i el suggeriment d’estratègies per facilitar els percentatges de participació i retenció (entrevistes presencials en línia, enllaç de registres de bases de dades) és una contribució rellevant, donat el reduït nombre d’aquests estudis en aquesta població i les seves importants dificultats logístiques i pressupostàries. Els futurs estudis de cohort contribuiran a millorar el seguiment i a una millor comprensió de l’estat de salut i els factors de risc entre la població migrant a Europa i a Espanya, així com a proporcionar informació útil per a l’elaboració d’intervencions que contribueixin a millorar l’estat de salut de la població nascuda a l’estranger i per augmentar la rendibilitat dels recursos sanitaris existents.