Accés directe al contingut de la pàgina
Inici > Altres serveis > Tu preguntes

Tu preguntes

Preguntes més freqüents

  • Què és el VIH?

    VIH és la sigla del virus de la immunodeficiència humana. Destaquem les següents característiques d'aquest virus:

    • El seu material genètic necessita d'un altre material per funcionar i reproduir-se, concretament el de les CD4, que només es troba en la nostra sang i juga un paper essencial en el sistema immunitari.
    • Per tant, el VIH actua sobre el sistema immunitari, la funció del qual és protegir l'organisme de diferents agents infecciosos (fongs, bacteris, paràsits, altres virus...).
    • Només es desenvolupa en les persones, no sobreviu en altres organismes, ja que només les persones disposem de CD4 (necessàries per a la reproducció del VIH).

    El VIH s'adquireix, és a dir, passa a través d'uns fluids corporals determinats i arriba a la sang d'una persona a través d'unes vies concretes.

    Quan una persona s'ha infectat del VIH, diem que és seropositiva, VIH+ (VIH positiva), i el més probable és que no presenti símptomes específics fins transcorreguts uns anys.

  • Què és la sida?

    La sida (síndrome de la immunodeficiència adquirida) és la malaltia provocada per la infecció del VIH (virus de la immunodeficiència humana).

    Una persona malalta de sida té diverses malalties, ja que el sistema immunitari està dèbil a causa de l'acció del VIH.

    Quan el virus entra a l'organisme d'una persona, a diferència del que passa amb altres virus, no provoca cap tipus de símptoma específic que permeti confirmar la presència de la infecció per VIH. Allò que el VIH provocarà al cos és una lenta però progressiva debilitació del sistema de defenses.

    Transcorregut un llarg període de temps, el sistema immunitari ha perdut la seva capacitat de defensa: qualsevol infecció afecta l'organisme, i es poden patir diverses malalties oportunistes al mateix temps, ja que el sistema no pot reaccionar davant d'aquestes patologies. És llavors quan es considera que una persona seropositiva està en fase de sida.

  • Com es produeix la transmissió del VIH?

    Es pot produir una transmissió de VIH quan el VIH d'una persona s'introdueix en el torrent sanguini d'una altra. Perquè això passi, s'han de donar les següents circumstàncies:

    1. Presència d'un fluid TRANSMISSOR, és a dir: que tingui suficient capacitat de concentració de VIH per produir una transmissió. Els únics fluids corporals amb aquestes característiques són (de major a menor capacitat transmissora del VIH): 
    • Sang
    • Semen
    • Fluxos vaginals
    • Llet materna

    * Hi ha altres líquids corporals que poden tenir VIH, però MAI amb una concentració suficient com per ser considerats líquids transmissors. Són, per tant, FLUIDS NO TRANSMISSORS: la saliva, la suor, les llàgrimes, els mocs, l'orina i els excrements.

    El líquid preseminal (petita quantitat  de líquid que surt sempre abans de l'ejaculació en els homes) és un fluid del qual no existeixen suficients proves científiques que permetin incloure'l o excloure'l definitivament de la llista de líquids transmissors. De tota manera, en el cas que tingués capacitat transmissora, aquesta seria extremadament reduïda.

    1. Presència d'una porta d'entrada al torrent sanguini per la qual es pugui introduir algun dels FLUIDS TRANSMISSORS del VIH. Aquestes portes d'entrada són: 
    • Ferides obertes
    • Mucoses. Les mucoses són parts del cos que no tenen la pell com a element protector. Poden tenir ferides o erosions microscòpiques que són indolores i invisibles, i que poden donar accés al VIH fins al torrent sanguini.

    Les mucoses que actuen com a portes d'entrada per al VIH són (de major a menor vulnerabilitat): recte, vagina i vulva, gland o punta del penis i interior de la boca

  • Quines són les pràctiques de risc de transmissió del VIH?

    Considerem una pràctica de risc aquella en la qual el VIH s'introdueix per mitjà d'algun dels FLUIDS AMB CAPACITAT TRANSMISSORA en el torrent sanguini d'un organisme a través d'una ferida oberta o una mucosa.

    Si parlem de transmissió sexual:

    Les pràctiques sexuals en les quals, per mitjà d'un fluid amb capacitat transmissora, es pot introduir el VIH en un altre organisme a través d'una mucosa (o porta d'entrada) es poden diferenciar de la següent manera:

    Pràctiques sexuals d'alt risc:

    • Penetració anal (penis+anus).
    • Penetració vaginal (penis+vagina) En el cas d'haver-hi presència menstrual el risc de transmissió del VIH augmenta (a causa de les característiques de la sang).

    Pràctiques sexuals de baix risc:

    • Fel·lació (boca+penis)
    • Cunnilingus (boca+vagina). En el cas d'haver-hi presència de sang menstrual el risc de transmissió del VIH augmenta (a causa de les característiques de la sang).
    • Anilingus (estimulació oral de l'anus), en el cas de presència de sang visible.
    • Compartir joguines sexuals de forma immediata

         Tot i que en la pràctica vulva-vulva (tisores) estan en contacte els fluids vaginals d'una dona amb una porta d'entrada d'una altra, no hi ha prova científica definitiva que permeti confirmar que pot produir-se una transmissió del VIH.

    Si parlem de transmissió sanguínia:

    A la pràctica, és bastant difícil que sang infectada per VIH s'introdueixi en un altre organisme a través d'una ferida oberta, ja que són contactes que no acostumen a produir-se i que, en tot cas, de manera instintiva evitem. El risc de transmissió sanguínia pot donar-se per:

    • Compartir de forma immediata objectes tallants sense desinfectar prèviament: agulles per a xeringues, material punxant per fer tatuatges, pírcings, fulles d'afaitar...
    • O compartir de manera immediata objectes que puguin contenir restes de sang: raspallet de dents, material per esnifar substàncies...

    Quant a la transmissió de mare a fetus, coneguda com a transmissió vertical, també es produeix per causa que el VIH de la dona passa al torrent sanguini del fetus a través de la sang. La transmissió pot donar-se durant l'embaràs, durant el part o bé en el període de lactància (ja que un dels components de la llet materna és la sang).

    Les mesures recomanades per reduir el risc de transmissió quasi completament de mare a fetus són:

    • Realitzar un bon seguiment mèdic i farmacològic, en el cas que sigui considerat convenient.
    • Optar per un part controlat en el qual es redueixin al màxim les possibilitats que la sang de la mare pugui introduir-se en el cos del fetus.
    • Alimentar el nadó amb llet artificial.
  • Quines són les mesures de prevenció davant el VIH?

    Sobre la prevenció sexual:

    Disposem dels següents mètodes barrera per  prevenir la transmissió del VIH, que separen els fluids potencialment transmissors del VIH de les portes d'entrada:

    • Ús del preservatiu masculí des del començament de qualsevol de les següents pràctiques sexuals: penetració vaginal (penis+vagina), penetració anal amb lubricant de base aquosa (penis+anus) i fel·lació (boca+penis).
    • Ús del preservatiu femení des del començament de la penetració vaginal (penis+vagina) o en la penetració anal; en aquestes pràctiques es poden fer servir indistintament el preservatiu masculí o el femení.
    • Ús de banda de làtex per al cunnilingus (boca+vagina), el contacte entre dues vulves (tisores) i l'anilingus (boca+anus), en el cas de presència de sang. Com que és difícil de trobar, es pot substituir amb un plàstic o un film per a aliments, o bé tallant verticalment un preservatiu masculí o femení, per tal d'obtenir un rectangle.

    No es poden fer servir dos preservatius al mateix temps, siguin masculins o femenins: el fregament els podria fer malbé, i això facilitaria que es trenquessin.

    Sobre la prevenció de la transmissió sanguínia:

    Si haguéssim de compartir de manera immediata un objecte que pot portar sang d'un cos a un altre (fulles d'afaitar, xeringues, agulles per a tatuatges/arracades/pírcings, material per esnifar), aquests objectes es poden desinfectar, eliminant totalment el VIH, amb:

    • Lleixiu, esbandint bé l'objecte,
    • O  amb aigua a més de 60 graus de temperatura (aigua bullent).

    En el cas que l'objecte que s'hagi de compartir sigui una xeringa, caldrà omplir-la, amb l'agulla inclosa, 3 VEGADES seguides amb lleixiu (omplint-la del tot i buidant-la totalment cada vegada) i posteriorment 3 VEGADES amb aigua (el mateix procediment que amb el lleixiu).

    Cal remarcar que en l'àmbit sanitari i en els serveis de tatuatges i pírcings, els/les professionals segueixen rigorosament un protocol d'higiene, pel qual el material que es fa servir és d'ús exclusivament individual o passa per un procés de desinfecció.

  • Com podem reduir el risc de transmissió del VIH?

    La reducció de riscos en la transmissió del VIH és considerada una opció personal en la qual cada persona decideix com cuidar-se i el grau de risc que vol mantenir, tenint una informació clara sobre els mecanismes de transmissió del virus i les mesures preventives a les quals es pot optar.

    A continuació es presenta un quadre que inclou tant les mesures que actuen com a barrera pel VIH en les pràctiques sexuals com les mesures per a la reducció de riscos de la seva transmissió.

  • Com evoluciona el VIH dins l’organisme?

    El nostre complex sistema de defenses té una peça clau per al seu funcionament, que són les nostres cèl·lules CD4. Aproximadament, en cada gota de sang hi ha unes 1500-2000 cèl·lules CD4.

    Aquestes cèl·lules estan actuant sempre, detectant i defensant-nos de qualsevol bacteri, virus, fong... que el nostre sistema immunològic identifiqui.

    Quan una persona adquireix el VIH, aquest sistema de defenses no troba la manera de bloquejar-los. El VIH té una característica també clau per entendre la seva evolució: es replica (multiplica) manipulant les CD4.

    Des de l'inici de la infecció  el VIH va afectant la funció de les defenses, però aquest procés és tan lent que durant un període de 3-7 anys (aproximadament i depenent de cada persona) és difícil detectar-ne símptomes visibles, ja que el sistema immunològic té prou capacitat per complir la seva funció.

    Això vol dir que no hi haurà cap senyal o símptoma que pugui identificar que el VIH és present a l'organisme de la persona, ni ella mateixa percebrà res diferent. Diem que es tracta d'un període asimptomàtic, en el qual l'única forma de saber si s'ha produït una infecció és a través de la prova de detecció del VIH.

    Durant aquest període en el qual una persona està infectada pel VIH però sense presentar símptomes específics es considera que la persona és VIH+, seropositiva, o que viu amb el VIH.

    Passat aquest període, i quan el VIH ha provocat un descens considerable en el nivell de defenses, la persona és cada vegada més vulnerable davant qualsevol infecció a la que pugui exposar-se perquè va perdent la capacitat de defensa del seu organisme.

    Quan el sistema de defenses ja no pot complir de forma habitual la seva funció a l'organisme, la persona seropositiva o VIH+ desenvoluparà la sida.

    Una persona és un/a malalt/ta de sida quan, pel fet de no tenir defenses, qualsevol agent patogen que entri al seu organisme li provocarà una o més malalties greus. Si alguna d'aquestes malalties (anomenades malalties oportunistes) afecta algun òrgan vital pel funcionament de la persona, serà llavors quan aquesta correrà el risc de morir. En qualsevol cas, la persona que desenvolupa la sida es veurà afectada per qualsevol malaltia que s'aprofiti del seu cos amb un nivell de defenses molt baix, perquè el VIH les hi haurà disminuïdes.

    La medicació antiretroviral (medicació que actualment existeix contra el VIH) no pot eliminar el VIH de l'organisme, però sí pot reduir molt la seva acció.

    Els tractament per VIH actuen en diferents moments del seu procés de rèplica: dificultant aquesta rèplica, frenant en certa mesura la seva progressió. D'aquesta manera, el sistema immunològic aconsegueix mantenir uns nivells òptims de defenses, i pot mantenir un estat de seropositiu, i retardar la fase sida de la infecció.

    És important assenyalar que la medicació antiretroviral no elimina el VIH del cos, i en algunes ocasions no dóna el resultat esperat. Per això, és necessari seguir les pautes mèdiques que s'indiquin per evitar el màxim d'efectes secundaris i que, a més aquestes tinguin la màxima efectivitat possible.

    En l'actualitat, una persona VIH+ pot mantenir uns hàbits quotidians i una bona qualitat de vida durant un llarg període de temps.

  • Quant de temps triga a desenvolupar-se la sida en un organisme?

    Es tracta d'una pregunta complexa, ja que el procés natural del VIH depèn de diferents factors, alguns dels quals són:

    1. El tipus de VIH que hagi entrat a l'organisme (hi ha variants o soques més agressives que altres)
    2. El tipus de cèl·lules CD4 que dirigeixen el nostre sistema de defenses (cada sistema immunològic té unes característiques determinades i una forma de funcionar pròpia).
    3. Els hàbits de cada persona (cuidar-se, mantenir una dieta equilibrada, fer exercici, descansar les hores necessàries...).

    En el nostre context de salut, es considera una mitjana de 10-15 anys el temps que pot transcórrer des de la infecció del VIH fins que l'organisme quedi totalment desprotegit.

    Actualment, en el nostre entorn les persones VIH+ poden accedir de forma gratuïta a la medicació antiretroviral.

    Els medicaments antiretrovirals han canviat totalment allò que fins ara era previsible segons l'evolució natural de la malaltia, ja que el tractament ha alterat el procés de debilitació del sistema de defenses, permetent a les persones que viuen amb el VIH retardar la fase sida i una millor qualitat de vida.

  • Què són els anticossos contra el VIH?

    El nostre sistema de defenses, davant la presència de qualsevol agent estrany, crea uns anticossos específics per a cada un d'ells. Quan es detecta l'entrada del VIH a l'organisme d'una persona, el sistema de defenses crearà aquests anticossos específics contra el VIH. Malauradament, a diferència del que passa amb els altres anticossos específics, en el cas dels anticossos anti-VIH, aquests no poden arribar a destruir el virus contra el qual han de lluitar: el VIH.

    Els anticossos anti-VIH només es poden percebre fent la prova de detecció del VIH, que consisteix en l'anàlisi específica  d'una extracció de sang.

    Aquesta detecció no es fa amb qualsevol anàlisi de sang, sinó que s'ha de sol·licitar de forma explícita que ens facin la "prova de la sida"

  • En què consisteix la prova del VIH?

    En l'actualitat, l'anomenada popularment "prova de la sida" rep el nom de test Elisa de quarta generació, i és la versió més evolucionada de la prova fins aquest moment per a la detecció del VIH. Ben feta, la prova detecta a la vegada la presència dels anticossos anti-VIH (que hem comentat en el punt anterior) i l'antigen p24 (una proteïna del VIH).

    Aquesta evolució fa que el grau de fiabilitat del seu resultat augmenti a mesura que passen els dies des de la pràctica de risc realitzada. Encara que aquest test pot donar percentatges de l'efectivitat per damunt del 90% entre les quatre i les vuit setmanes, és important aclarir que:

    • El resultat definitiu només s'obté passades 12 setmanes des de l'última pràctica de risc de transmissió del VIH. Aquest espai de temps necessari s'anomena període finestra de la prova del VIH.

    Si el resultat de la prova és positiu en VIH respectant el període finestra, sempre es confirmarà a través d'un altre tipus de prova anomenada Western Blot.

    Si és negatiu en VIH respectant el període finestra, el resultat serà definitiu.

  • En què consisteix la prova ràpida de detecció del VIH?

    L'adjectiu ràpida fa referència al temps d'espera des de l'extracció de la sang fins a l'obtenció del resultat de la prova. En aquesta tipologia de prova el temps es redueix d'una setmana a aproximadament uns 40 minuts. En les proves ràpides es fa servir una petita mostra de sang que s'obté amb una punxada al dit.

    Per al resultat definitiu, igualment s'ha de respectar les 12 setmanes del període finestra des de l'última pràctica de risc de transmissió del VIH fins a l'extracció de sang per analitzar.

    En cas de disposar de la "prova ràpida", el protocol que cal seguir tant amb un resultat negatiu com amb un de positiu és el mateix que es fa servir en cas que no sigui una prova ràpida, especificat en el punt anterior. Només en cas d'un resultat positiu en VIH, aquest, respectant el període finestra haurà de ser confirmat.

  • On puc fer-me la prova del VIH?

    T'oferim un llistat en pdf amb els llocs on pots fer-te la prova agrupats per comunitats autònomes.

    Aquest llistat ha estat elaborat a partir de les informacions que té SIDA STUDI. Si vols fer-nos arribar alguna suggerència o millora, per favor contacta amb nosaltres.

  • Què és la profilaxi postexposició?

    La profilaxi postexposició és un tractament que es pot emprar per intentar evitar la infecció pel VIH, en el cas en que s'hagi mantingut una pràctica sexual de risc o hi hagi hagut un accident amb material punxant potencialment infectat.

    Consisteix a prendre una combinació de fàrmacs antiretrovirals (els mateixos que prenen les persones infectades per VIH en tractament) durant unes quatre setmanes. És molt important seguir estrictament les indicacions horàries que el metge / la metgessa indiqui.

    Aquest tractament s'ha de començar a fer abans que hagin transcorregut 72 hores des de la pràctica de risc o accident, però és molt important començar-lo com més aviat millor. La seva efectivitat augmenta com més aviat es comenci.

    Es tracta d'una opció terapèutica, l'eficàcia absoluta de la qual no s'ha pogut demostrar. Informem d'aquesta opció perquè és accessible en tots els serveis d'urgències dels grans hospitals. En qualsevol cas serà el metge / la metgessa, amb la persona interessada, qui haurà de prendre una decisió sobre la pertinència que s'administri o no.

    En el cas que es resideixi a Barcelona, recomanem acudir a l'Hospital Clínic (en horaris diürns es pot anar directament al servei de l'Hospital de Dia de VIH). En el cas d'adreçar-se a qualsevol altre hospital, és millor anar directament a l'Hospital de Dia de VIH, si el centre així ho disposa. Si no, cal adreçar-se al servei d'urgències corresponent i demanar explícitament informació sobre la profilaxi postexposició al VIH.

Dubtes online

Si tens algun dubte sobre VIH/sida i la seva prevenció, professionals degudament formats de SIDA STUDI atendrem i respondrem les teves preguntes de forma confidencial y gratuïta.

Control anti-spam

Això ens ajuda a evitar que programes automatitzats puguin enviar correu electrònic no desitjat