Resum

Introducció: El chemsex és un fenomen relativament recent, caracteritzat per l’ús intencional de drogues per mantenir relacions sexuals durant períodes de temps prolongats entre homes gais, bisexuals i altres homes que tenen sexe amb homes (GBMSM). El chemsex és un fenomen complex que generalment implica policonsum, addiccions mixtes (al sexe, a l’ús sexualitzat de drogues, a l’ús de pantalles i a substàncies psicotròpiques) i es caracteritza per la seva interseccionalitat, ja que integra dimensions psicològiques, culturals, relacionals i socioculturals. En aquest context, la recerca del plaer i la necessitat de pertinença són elements clau que sostenen la pràctica. Mètode: Aquesta tesi doctoral té com a objectiu explicar les experiències viscudes, percepcions i construccions dels GBMSM que practiquen chemsex, així com explorar factors com les motivacions, els elements socioculturals associats i els significats sexoafectius, entre d’altres. S’ha emprat una estratègia metodològica dual: una meta-síntesi qualitativa de la literatura científica disponible i un estudi empíric basat en entrevistes en profunditat realitzades principalment a Barcelona. La investigació s’ha fonamentat en una epistemologia constructivista i ha aplicat la teoria fonamentada constructivista. Les estratègies analítiques inclouen la codificació, les comparacions constants, la triangulació i la construcció de categories i una categoria central. Resultats: Els resultats de la meta-síntesi revelen que el chemsex es sosté en l’àmplia disponibilitat de drogues i sexe mediat per aplicacions digitals, així com en un repertori de creences i actituds envers la pràctica, configurant-se com una subcultura que produeix identitat i pertinença. L’estudi de camp reforça i matisa aquestes dimensions, tot destacant tres grans àrees: les emocions, construccions i creences que estructuren l’experiència subjectiva; les tensions entre masculinitat, sexualitat i rendiment sexual modelades per estereotips i estigma; i la dimensió comunitària, en què el chemsex funciona com un espai de trobada i pertinença, però també com una pràctica que pot deteriorar la salut i les relacions. D’aquesta anàlisi emergeix la categoria central “You Belong”, que sintetitza l’experiència de sentir-se reconegut i connectat amb els altres a través del chemsex, mentre es negocien constantment les ambivalències entre plaer i risc, cura i pèrdua de control, intimitat i desconnexió. Discussió: Els resultats es poden comprendre en diàleg amb els determinants socials de la salut, les teories de gènere i sexualitat, i els enfocaments de reducció de danys, mostrant que el chemsex s’ha d’interpretar com un fenomen complex on convergeixen dimensions socials, psicològiques, culturals, identitàries i corporals. Les ambivalències, les dissonàncies cognitives i els dilemes implicatius, així com les coconstruccions, les motivacions i la necessitat de pertinença, apareixen com a elements centrals en el sosteniment de les pràctiques de chemsex. Conclusions: Els significats sexoafectius i els processos de presa de decisions són claus a l’hora d’abordar el chemsex. Finalment, aquesta tesi subratlla la necessitat de respostes no patologitzadores i culturalment competents, que integrin reducció de danys, aspectes cognitivossocials i l’atenció a la diversitat de trajectòries, tot reconeixent el paper de la comunitat i dels espais de pertinença en la salut i el benestar. Paraules clau: chemsex; GBMSM; pertinença; masculinitat; ambivalència; salut sexual i mental; reducció de danys; teoria fonamentada