Resum

De les dues partitures, " Of rage and Remembrance " és històricament la més inusual ; no en el seu material musical , sinó en la seva reinvenció de la interpretació coral com a ritual de la comunitat. Els recursos interpretatius són una mezzosoprano, un cor masculí i un nen soprano, cordes greus, timbals i carilló . El text fon un intens i trist poema de William M. Hoffman ( llibretista de The Ghosts of Versailles ) amb una delicada lletania de noms de persones mortes causa de la sida. Un fragment en hebreu del Salm 23 insufla una benedicció al final. La música - ara estricta , ara etèria - reconforma el tercer moviment, " Giulio s’song " de la Simfonia núm. 1 de l'autor. Dos sols de cello rememoren un món més dolç en una melodia en si bemoll. Fins ara, tot intel ligible . El que és inusual és l'aspecte documental de la composició i la seva presentació. Els noms entonats són de persones reals; amics dels autors, ara perduts . El sol de cello era de fet la " Cançó de Giulio ". Corigliano la va compondre a partir d'una improvisació que ell i el seu amic violoncel lista Giulio Sorrentino van gravar durant els seus dies a la universitat. En una radical revisió de la tècnica aleatòria de Cage , els noms cantats al final canvien en cada interpretació. Com la partitura dicta , són cantats per " membres del cor que han perdut amics i desitgen recordar-los. " ( Traduït del fulletó d'acompanyament )