Els que portem temps compartint les nostres quimeres amb les de les ONG de serveis en VIH/sida, amb el fred avançar del mes de novembre, identifiquem la simptomatologia pròpia (agendes plenes, trucades als mitjans, reunions preparatòries...) de la celebració, l'1 de desembre, del Dia Mundial de Lluita contra la Sida.
I, tanmateix, avui dia la repercussió i l'impacte social d'aquesta jornada no té res a veure amb el de fa una dècada. Aquesta pèrdua de popularitat té un aspecte positiu: l'avanç farmacològic desenvolupat contra el VIH que ha permès - en el nostre privilegiat entorn occidental - que la infecció pel VIH no comporti parlar necessàriament de mort i que cada vegada es parli més - això sí, amb diferents objectius i reivindicacions - d'una malaltia crònica.
I en això estem les ONG (bé, en això i en sobreviure perquè la maleïda crisi que tot ho pot, explica i justifica, no ens ha estat aliena...), a intentar resituar-nos perquè, des del nostre treball en el dia a dia, molt ha estat el que s'ha avançat, molt el que s'ha après, però també molt el que queda per fer.
Sense ànim de ser simplista però acollint-me a les limitacions d'aquesta proposta pseudo-epistolar, els 2 missatges "oficials" que en aquest Dia Mundial s'articulen per solucionar el binomi atenció-prevenció relacionada amb el VIH/sida són: atenció primària per al primer (atenció) i promoció de la prova de detecció per al segon (prevenció).
Sobre el tema de la promoció de la prova de detecció com a estratègia preventiva, vaig escriure fa poc i no tornaré a això. Només vull destacar que la campanya que l'administració catalana ha presentat per a aquest Dia Mundial'2010 inclou el següent missatge triple i organitzat, entenc, per ordre d'importància marcat per la grandària de la lletra:
- Estima't
- Fes-te la prova
- Fes servir el preservatiu
Bé, el que dèiem: viure per veure. En aquests temps en que fins i tot la jerarquia eclesiàstica pronuncia ja (i no només per condemnar) la paraula preservatiu, sembla ser que ni tan sols la promoció del mateix serà capaç de sobreviure a l'empenta de la prova...
I sobre el tema de la derivació cap a l'atenció primària, de l'atenció cap a les persones infectades pel VIH a causa de la cronificació de la seva situació mèdica, només destacar que sort tenim de l'atenció primària, perquè és a ella a qui se li assignen totes les "tasques pendents" relacionades amb els problemes de salut pública (i/o "privada") del nostre context. Ja va passar amb la prevenció, quan atenció primària va assumir l'atenció de la salut sexual (i reproductiva) i les consultes per a joves. Ara també succeirà amb l'atenció i, sense saber molt bé com, els desbordats recursos disponibles a la xarxa pública de l'atenció primària, seran capaços de manejar una infecció tan complexa com ho és la del VIH... És difícil de visualitzar però si seguim vivint , potser seguim veient...
Per acabar, torno als lemes (que són una discussió que fa molt de dia mundial...). Servidor es queda amb el proposat per la World Aids Campaign: "Light for Rights" de complexa traducció per a algú amb evidents limitacions en el maneig de la llengua anglosaxona, però que em recorda que cal seguir donant llum al tema del VIH/sida i a les problemàtiques que l'envolten, i que s'ha de fer, no per ser (o creure'ns) millors o pitjors, sinó perquè es tracta d'una manera més de reivindicar la necessitat del respecte als drets humans com a únic marc capaç de garantir la convivència de totes les persones i seroestatus.
Feliç i reivindicatiu Dia Mundial per a tots i totes i, sobretot, per aquells i aquelles que ja no estan físicament a prop de nosaltres. Salut i petons!!!