Corren vents convulsos. Anem amb els cabells despentinats, amb les idees despentinades. Les entitats, espais i professionals que treballem per la promoció de la salut sexual caminem inclinant el cos cap endavant per compensar la fúria d’uns vents que potser havien estat continguts durant temps i que, ara, estan trobant isòbares llestes i preparades que obren camí per endur-se tot allò que no convenç.

Estem veient trontollar lleis que han suposat un esforç de consens per part de l’Administració i una lluita antiga per la societat civil. Una d’aquestes lleis que el vent fa tremolar és la Llei de Salut Sexual i Reproductiva, que dóna marc al dret d’una noia/dona a decidir sobre els processos del seu cos assumint-ne, per tant, les conseqüències. Aquesta normativa permet decidir, per exemple, interrompre un procés d’embaràs sense haver de justificar-se amb perjudicis mentals; i també el lliure accés a la píndola post-coital com a mètode d’emergència per a la inhibició o l'endarreriment de l'ovulació (que no pas per la interrupció de l'embaràs).

La Organització Mundial de la Salut (OMS) defineix la salut sexual com “un estat de benestar físic, emocional, mental i social relacionat amb la sexualitat; no és merament l’absència de malaltia, disfunció o debilitat. La salut sexual requereix un apropament positiu i respectuós vers la sexualitat i les relacions sexuals, així com la possibilitat d’obtenir plaer i experiències sexuals segures, lliures de coerció, discriminació i violència. Per a que la salut sexual s’assoleixi i es mantingui, els drets sexuals de totes les persones han de ser respectats, protegits i complits."[1]

La mateixa OMS també defineix la sexualitat com “un aspecte central de l’ésser humà, present durant la seva vida. Inclou el sexe, les identitats i els papers de gènere, l’erotisme, el plaer, la intimitat, la reproducció i l’orientació sexual. Es viu i s’expressa a través de pensaments, fantasies, desitjos, creences, actituds, valors, conductes, pràctiques, papers i relacions interpersonals. La sexualitat pot incloure totes aquestes dimensions, tot i que, no totes elles es viuen o s’expressen sempre. La sexualitat està influïda per la interacció de factors biològics, psicològics, socials, econòmics, polítics, culturals, ètics, legals, històrics, religiosos y espirituals.”[2]

Els forts corrents que avui en dia estan bufant pressionen per retallar el significat de la salut sexual i de la sexualitat. Sense aquest punt de partida, es tallen les ales als professionals que treballem en l’àmbit de la sexualitat de les persones, castigant, estigmatitzant i imposant la polarització entre allò correcte d’allò incorrecte. S’evidencia el temor i la por que provoquen aquests conceptes entesos des d’una concepció àmplia de l’ésser humà. Per què encara espanten aquestes paraules? Intenten definir, posar nom, consensuar termes que volen atrapar allò que és intangible però que és real i no volem perdre. Els convido a olorar-les, o travessar-les o maleir-les. I si els ressona quelcom, qüestionin-les, poden qüestionar-les i posar-les del revés. Jo ho faig, i també des de l’equip professional al que pertanyo ho fem. Fem-ho amb tranquil·litat, deixem una estona de banda aquesta brisa que corre aquests dies, densa i seca, que ens vol fer entendre que el fet de qüestionar pot desestabilitzar aquesta força harmoniosa que necessita ara la societat.

Una de les claus per explicar la por que ens desperten aquestes paraules és que parlar de salut sexual encara ara genera una boira de dificultats, com si estiguéssim tocant allò que no cal remenar i que pot ferir sensibilitats.

A SIDA STUDI portem més de 15 anys treballant amb aquestes paraules, en la promoció de la salut sexual, avaluant les nostres intervencions educatives, participant en xarxes amb altres professionals de Catalunya i de la resta de l’Estat espanyol, procurant enriquir-nos i millorar dia a dia la nostra feina. I en el nostre àmbit, ens acompanyem sempre les ràfegues dels canvis polítics, els canvis d’ideologia i ara també els canvis econòmics. Acceptem-ho, ja està passant: hi ha canvis en la percepció dels drets laborals, en els dret a la salut (la coneguda com a salut general), el dret a l’educació...I bufen, bufen tant fort aquests vents que poden retallar, també, la meva llibertat de viure la meva sexualitat i de gestionar la meva salut.

Les entitats que treballem en la promoció de la salut sexual ens adrecem a persones reals. Persones que no ho han de fer tot bé perquè no és possible fer-ho tot bé, perquè nosaltres, joves, adults i grans, som graciosament imperfectes. Som humans i sovint l’encertem i sovint ens equivoquem. I en l’àmbit de la sexualitat, per suposat, també ens passa. La sexualitat neix amb nosaltres, la fem créixer i ens fa créixer, i al llarg de la vida mantenim una dansa vital amb totes les sinergies que el llenguatge ens fa incloure en el terme de salut, en el seu sentit més holístic.

Perquè salut no és només vacunar-me anualment de la grip. Salut és el procés amb el que jo també ballo, són els meus moviments que em fan passejar entre el benestar i la tensió. I no té només a veure amb el meu cos, sinó amb com jo he aprés les coses, el que vaig veure a casa, el que em va enriquir i el que no vaig entendre; com he aprés i com rectifico per acostar-me al que sento, a allò que em fa vibrar, o el que em deixa desolada. Té a veure en com em sento capacitada per cuidar-me, per buscar la informació que necessito, per expressar-me amb claredat i demanar suport o, per suposat, per protegir-me d’una actitud o acció que em fa sentir menyspreada. La visc com el dret que tinc a no diferenciar-me dels altres en els meus gustos, preferències i orientacions o a diferenciar-me si ho desitjo, a ser jo mateixa o assumir-me en contradicció. I també és descobrir i aprendre la meva responsabilitat de respectar la persona amb la que em relaciono i les persones del meu entorn. I si no ho faig, en tot cas sóc responsable d’assumir les conseqüències. Perquè les relacions personals ja ho tenen, això.

En definitiva, salut és créixer, és el meu procés de maduració, ni més ni menys que el meu, irrepetible, amb les meves facilitats personals i les meves limitacions, que potser em confronten amb mi mateixa, em confronten amb l’entorn i a vegades em permeten saber una mica més sobre qui sóc.

I tot això també és extrapolable a la sexualitat, perquè també estic parlant de l’atracció, de la tendresa, del sexe, del plaer i de l’amor. Estic parlant de com estimo “per sempre”, de la mandra d’entendre a l’altre, de si m’agrada acariciar-me com només ser fer jo o bé si crec que això només ho fan les noies que han estat massa descontrolades. Estic parlant de la meva maternitat, de les meves experiències sexuals, de si sóc honesta amb el que sento al tenir relacions sexuals amb una altra persona o de l’alegria sabia de descobrir que els contes són això, contes.

Perquè la salut sexual i la sexualitat tenen a veure amb la capacitat de decidir sobre la gestió del nostre propi cos i de les nostres emocions. Tenen a veure amb la cerca del nostre benestar, en un sentit físic, plaent i emocional i amb la gestió de riscos, una cerca que és personal i diferent per cadascun de nosaltres. I puc perdre l’aire, i sovint, només faltaria, perquè això no és una pel·li, ni un llibre sagrat, ni un fulletó. I perquè la gestió de la nostra salut, la nostra salut sexual, la fem cada dia, bufi qui bufi, inclinant-nos endarrere i endavant.