Resum

La millora de l’estat de salut produïda per l’ús del tractament antiretroviral d’alta eficàcia ha augmentat les ràtios de supervivència en pacients amb virus de la immunodeficiència humana (VIH). Aquest augment de la supervivència ha conduït a un increment de la població gran. Actualment al nostre hospital hi ha tres-cents cinquanta-nou pacients més grans de cinquanta-cinc anys. L’envelliment de la població dóna lloc, intrínsecament, a l’augment de la incidència de malalties relacionades amb l’edat, com malalties cardiovasculars o alguns tipus de càncer. Aquest augment de malalties relacionades amb l’envelliment apareixen a edats més precoces, a causa de la inflamació crònica i l’activació immune crònica produïda pel VIH que provoca l’envelliment cel·lular prematur, anomenat immunosenescència. El VIH afecta directament el sistema immune mitjançant la depleció de limfòcits CD4 i la mala funció dels limfòcits CD8, que produeixen mediadors proinflamatoris, la qual cosa causa dany tissular. Aquest dany tissular provoca degeneració d’òrgans i de sistemes i precipita l’aparició de malalties que, d’una altra manera, tindrien una aparició més tardana. Hem de prestar especial atenció a les característiques particulars d’aquesta població d’edat avançada amb VIH per establir programes de prevenció i detecció primerenca i poder, així, actuar en conseqüència.