Resum
En els darrers anys, els diferents estudis han permès identificar marcadors biològics i mecanismes d¿acció implicats en la replicació vírica i la immunopatogènia del virus de la immunodeficiència humana (VIH) com ara factors genètics de l'hoste, principalment l'antigen leucocitari humà, així com mecanismes immunològics, com ara la resposta específica de cèl·lules T contra el virus. La identificació d¿un grup de pacients infectats pel VIH que tenen la capacitat de mantenir nivells de càrrega viral indetectables en absència de tractament antiretroviral, anomenats controladors d'elit, representen un bon model patogènic per a una cura funcional del VIH. No obstant, la informació sobre els mecanismes exactes que es troben implicats en aquest control del VIH no estan completament descrits, els nous estudis suggereixen que el fenotip de controladors d¿elit és molt heterogeni, en termes virològics, característiques immunològiques i fins i tot clíniques.
En l'escenari d'infecció pel VIH, les ciències òmiques ens ofereixen informació rellevant en el coneixement de les vies mecanicistes específiques implicades en el control viral persistent i el descobriment de biomarcadors potencials. Aquesta informació podria ajudar a definir una població de controladors d¿elit amb més probabilitats de beneficiar-se de la intervenció a mesura que aprenem més sobre els determinants del control viral, la defensa immune i les característiques de la curació funcional.
Aquesta tesi es centra en l'estudi de diferents fenotips de controladors d'elit, com a model del control natural de la infecció pel VIH, i la identificació d'un perfil plasmàtic predictiu associat al control viral i/o immunològic, per identificar potents biomarcadors que ens permetin detectar ràpidament pèrdues futures de control natural en aquests individus. Tot i què és una població molt diversa i es troben molts factors implicats de forma simultània, els nostres resultats revelen perfils plasmàtics caracteritzats per biomolècules rellevants en l¿immunometabolisme que ens permet discriminar entre els diferents fenotips de controladors d’elit.
