Infància i sexualitat sovint apareixen com a conceptes antagònics els quals és necessari mantenir separats. Aquesta dicotomia queda reflectida en l’actitud respecte als Drets Sexuals a la infància, en la falta de reconeixement explícit i en els debats entorn de temes com l’Educació Sexual en els quals, per descomptat, nens i nenes no són interlocutores.
Els nens i nenes tenen el dret a decidir sobre les seves sexualitats; tenen el dret a gaudir d’una bona salut sexual; i tenen el dret a no patir cap discriminació directament relacionada amb les seves sexualitats o de qualsevol altre tipus que tingui qualsevol impacte en les seves sexualitats. No obstant, la problemàtica conjugació entre sexualitat i infància, s’ha traduït en una regulació dels Drets Sexuals com a àmbit exclusiu del món adult i ha implicat l’aïllament de la infància. La conseqüència més greu és que es deixa sense protecció a un grup en condició d’extrema vulnerabilitat.
És important vincular les sexualitats a la salut, al benestar i, com dèiem, als drets sexuals (el dret a explorar la nuesa, el cos, la identitat de gènere, a preguntar sobre sexualitat, a dir no, etc.) per generar consciència dels drets propis, confiança i una actitud de “el meu cos i la meva sexualitat em pertanyen”. El primer pas per a l’Educació Sexual és permetre l’exploració. A la infantesa les experimentacions de les sexualitats són un joc més, i com qualsevol altre joc és vital que totes les involucrades estiguin a gust.
Des de ben aviat les persones interioritzem les prescripcions socials relacionades amb la sexualitat: «no et masturbis en públic», «no ensenyis el teu cos», «no juguis a aquest joc». D’aquesta manera, l’Educació Sexual de moltes de nosaltres es va configurant de manera informal. Que no es parli a casa, que es canviï de canal quan surt una escena eròtica, etc., constitueixin missatges implícits que poden generar sentiments com la vergonya i la culpa. Per tant, resulta convenient parlar obertament sobre sexualitats, en positiu i amb continguts adequats per a cada edat. Explicar els acords socials al voltant de les sexualitats: no ens masturbem en públic, no toquem a algú que no vol, juguem entre persones d’edat similar, entre d’altres, constitueixen fórmules per educar permetent el desenvolupament personal i, al mateix temps, facilitant estratègies i recursos per protegir-se de riscos i abusos.
L’Educació Sexual ha de tenir com a fonament el model de coeducació per atendre a les desigualtats de gènere i corregir-les, i alhora, aquesta coeducació ha d’incloure una Educació Sexual amb criteris de qualitat. Coeducar és portar el feminisme a l'aula per a transmetre que un món igualitari és possible.
Vincular l’Educació Sexual a l’edat d’inici de determinades pràctiques sexuals, només referma la construcció social d’unes sexualitats vinculades a pràctiques com ara la penetració vaginal, fet que comporta, entre altres coses, oferir una mirada exclusivament heterocentrada i coitocèntrica que exclou les sexualitats de moltes persones. A més, comporta també reduir el concepte d’Educació Sexual a una visió exclusivament vinculada a determinats riscos biològics (embarassos no planificats o infeccions de transmissió sexual) perdent l’oportunitat de poder treballar una Educació Sexual veritablement fonamentada en Drets i adaptada a les necessitats de cada cicle vital que comporti un apoderament veritable de les persones de cara a tenir cura de la seva salut sexual al llarg de tota la vida.
Així doncs, l’Educació Sexual és un dret i una necessitat que ha de ser coberta al llarg de tot el cicle vital, per a poder tenir un desenvolupament ple dels nostres cossos i les nostres sexualitats, però també per a la construcció d’una societat equitativa i sense violències masclistes.