Resum
L’homonormativitat ha esdevingut un concepte hegemònic dins de les geografies de les sexualitats, i els acadèmics crítics emfatitzen les pràctiques d’exclusió en subjectes específics «no desitjats». No obstant això, la literatura ha ignorat el paper d’una de les principals fonts de biaix i discriminació per als homes homosexuals: la positivitat al VIH. El document pretén omplir aquest buit mostrant que les geografies d’homonormativitat i les rutes de migració d’homes homosexuals amb VIH se superposen. El document construeix un relat diversificat i situat dels espais homonormatius com a espais de privilegis (relatius) i inclusió observant les pràctiques i experiències quotidianes d’emigrants gais seropositius italians i francesos a Barcelona, la capital catalana. En considerar les pràctiques quotidianes, l’article se centra en tres característiques generalment associades amb l’homonormativitat neoliberal: individualisme; privatització, domesticació i higiene de la vida sexual; i exaltació de la parella. Metodològicament, els resultats del treball de camp realitzats a Barcelona el 2014 inclouen 16 entrevistes en profunditat a immigrants homosexuals italians i francesos amb VIH.
