Accés directe al contingut de la pàgina

Notes de premsa

La prevenció sexual del VIH: present i futur... podem oblidar el passat?

16/06/2010

Del 16 al 18 de juny de 2010 es celebra a Santiago de Compostela el XIII Congrés Nacional sobre la Sida amb el lema "Adelántate al sida ". El director de SIDA STUDI David Paricio participa en la taula rodona "Prevenció: present i futur" del Fòrum d'ONG's amb la següent ponència.

  • seisida 2010

Sense cap mena de dubte, l'impacte de la pandèmia de la sida, ha fet que al llarg d'aquests més de 25 anys s'hagin invertit molts esforços i recursos en la seva atenció però també en la seva prevenció. Si afegim a aquest fet, les característiques concretes dels mecanismes de transmissió del VIH i la vinculació directa de la malaltia amb temes socialment tabú, com ara la sexualitat, la mort o l'ús de drogues, ens trobem amb un repte encara no resolt.

La resposta fins a la data, ha vingut majoritàriament per part d'un model epidemiològic preocupat per obtenir resultats establerts a priori com a desitjables. Aquest model d'intervenció no ha tingut en compte que les persones interaccionem amb un mitjà el qual pot condicionar i fins i tot determinar la nostra salut. El resultat ha estat (o està sent) una certa sensació de decepció davant la resposta de la població als nostres "missatges preventius" i aquesta sensació, en alguns casos, ens ha portat a plantejaments des de la més exclusiva de les verticalitats a partir dels quals ens hem arribat a preguntar qüestions com ara "per què no ens fan cas?" passant per alt altres preguntes com "per què haurien de fer-ho?", "quin és l'objectiu de classificar i fins i tot jutjar a les persones segons la seva reacció davant els nostres missatges?", "quin sentit té vincular la responsabilitat individual al fet que les persones prenguin les decisions que a priori hem decidit que eren les més adients?","per què, en definitiva, culpar al receptor o receptora del missatge sense analitzar també a l'emissor o emissora o fins i tot el propi missatge?".

Crec que ha arribat el moment de perdre les pors a provar nous models o paradigmes amb els quals apropar-nos a la realitat amb la què volem treballar. Potser sigui el moment de recordar, d'assumir i interioritzar que el nostre treball es realitza amb persones, és a dir amb subjectes (no pas objectes) autònoms (que no dependents vers nosaltres ni els nostres, en molts casos, redemptors discursos) i que interactuen en un medi. En altres paraules, s'ha acabat el fet d'explotar el discurs de la por. S'han acabat les amenaces (fins i tot les benintencionades). S'ha acabat el treball des de la il·lusòria concepció que el risc zero existeix. S'han acabat els models teòrics que pressuposen que la informació per si sola generarà canvis en les conductes.....Encara sense resposta i sense una solució clara, aquest és, al meu entendre, el present al qual ens enfrontem...

El que sí em sembla important de cara al futur de la prevenció sexual del VIH, sense qüestionar la necessitat de continuar treballant en i per aquest objectiu; és assumir que és imprescindible vincular-ho a una concepció més àmplia, que inclogui la promoció holística d'una sexualitat més saludable des de la concepció individual de cadascú. Les persones volem i necessitem sentir i emocionar-nos. Si oblidem que aquest ha de ser el punt de partida i el màxim objectiu de les nostres intervencions, si més no, dubto que els nostres missatges connectin amb la realitat dels seus destinataris i destinatàries... I és cert que existiran riscos (com la infecció pel VIH) davant els quals haurem d'enfrontar-nos però, un avís per a despitats i despistades navegants: ja ho fan, ja ho fem... les persones convivim amb el risc, i en el cas concret del VIH i de llur transmissió sexual de forma més o menys racionalitzada, assumida i/o interioritzada davant de cada situació de risc, cada persona dóna una resposta. Coneguem doncs aquesta resposta sense prejutjar-la, analitzem-la, sapiguem si aquesta ha contribuït, o no, i perquè a millorar allò que cada persona entén per la seva "salut sexual" i en el cas que no sigui així, reflexionem sobre com tot el nostre saber i la nostra experiència en prevenció sexual del VIH pot revertir en un benefici per a que les persones amb les quals treballem puguin viure d'una manera més feliç la seva sexualitat.